Pendents de noves publicacions

Doncs sí.... com sempre, la informàtica ens l'ha jugat i hem tornat a estar força temps desconnectats.

Bé, esperem que poc a poc us puguem posar al dia de novetats, publicar fotos dels gats "caçats" en els darrers viatges o excursions, i tot allò que us pugui ser d'interès, al voltant dels gats.

Com ja sabeu ens podeu fer arribar les fotos de les vostres mascotes (són totes benvingudes) i explicar anècdotes o històries divertides.

Recordeu que aquest blog està pensat sobretot pel públic infantil, perquè gaudeixin veient fotos i llegint les aventures felines que s'hi publiquen.

En Newton està desitjant seguir publicant...

Fins aviat!!

Kuroí

Al mudarme con mi pareja, ahora actual (y esperemos que único) marido, echaba de menos a mi Akira.

 

Así que un día, al llegar del trabajo (que tiempos aquellos en que una tenía trabajo),  me encontré a los pies, a un gatito negro y blanco de unos tres meses maullando desesperado. Mi marido había adoptado a Kuroí en la protectora de Sabadell, él junto a su hermanito, adoptado el mismo día por una pareja, habían sido encontrados en un container.

Recuerdo la primera noche, ronroneando sin cesar entre nuestras cabezas, en la cama. Un peluchito mimoso que sólo quería que le acunaran.

 

Duerme con nosotros cuando quiere, y le encanta ponerse entre las piernas para estar más calentito. Tiene mucho carácter y si no tiene ganas de caricias, mejor no le atosigues…. Le encantan los morritos y las aceitunas, pero odia el pescado.

También le gusta jugar al escondite y con las gomas, ratones o pelotitas, que te trae en la boca para que le vuelvas a lanzar.

Protectora de gats: Esperanza Felina (Vitoria)

Us volem presentar una protectora dedicada a rescatar gats, sigui quin sigui el seu estat.

 

Som conscients que arreu del nostre país hi ha moltes associacions, centres i protectores que es preocupen dels animalons rescatats, ja sigui perque els han abandonat, s'han perdut, ... i que totes elles necessiten de l'ajuda de gent voluntària, socis, empreses, ...

Esperanza Felina ens ha cridat l'atenció, i hem volgut afegir en el Blog, un post dedicat a totes les persones que fan possible una vida millor als nostres amics de quatre potes.

Us deixem la seva adreça, on trobareu els seus gatets i gatetes en adopció, ....i si no en podeu adoptar un, trobem fins i tot joguines per col·laborar amb ells.

Visiteu la seva web....i recordeu, els podeu ajudar si compreu a la botiga Zooplus, mitjançant el banner de publicitat que apareix a la web de Esperanza Felina.

http://www.esperanzafelina.com

"Nuestro trabajo es defender a las criaturas más indefensas. Siempre entrarán nuevos miembros a nuestra familia y a nuestro corazón sin planearlo. Compramos alimento para gatos y arena con lo poco que tenemos. Rescatamos animales. Nuestro trabajo nunca termina. Nuestra casa nunca está en silencio. Nuestra cartera siempre vacía. Pero nuestro corazón está siempre lleno."
(E.F)

Adopta un gat

 

i recordeu..... si voleu ampliar la familia amb un mixinu, sempre és millor adoptar que comprar !

El Rey de la Casa

Hola!

Me llamo Rey, y soy un gato común de once meses de edad. Vivo en Murcia con mis dueños, Ricardo y su mamá. Me adoptaron cuando tenía apenas dos semanas, ¡era tan pequeñito que llegué a casa dentro de una gorra! Pero ahora ya soy grande y fuerte.Soy muy cariñoso, y me encanta estar con mis dueños, echado en sus piernas mientras ven la tele y me acarician.


Me gusta mucho beber agua de los grifos, y también subirme a sitios altos y buscarme escondites.

A veces soy un poco travieso y tiro al suelo alguna cosa para jugar, pero enseguida mi dueño viene y se pone a jugar conmigo, para que no rompa nada; pero me gusta tanto jugar que muchas veces araño, aunque saben que lo hago sin querer y nunca se enfadan.




Y me divierte mucho esas cosas que mis dueños tienen y que ellos llaman "pies", cuando veo algún pie sin zapato me lanzo a jugar con él y mordisquearlo, a mis dueños parece que no les gusta mucho, ¡pero yo me lo paso muy bien!





Duermo en la terraza de casa, y siempre tengo mis platos con comida y agua, además algunas veces mis dueños me dan cosas de su comida, como pieles de pescado o cortezas de queso, que ellos no se comen, ¡pero a mí me encantan! Y también me dan unos "premios" que me gustan mucho, mi dueño dice que son bolitas de malta y que son buenas para que no me atragante con mis pelos... yo no entiendo qué es eso, pero cada vez que agita la cajita donde guarda los "premios", voy corriendo desde donde esté, ¡a veces hasta me dan dos a la vez!



Bueno, pues así soy yo, ¡ah!, antes de despedirme os dejo unas fotos mías, espero que os gusten.

Como veréis, también me gustan las motos como a mi dueño, pero sólo en la tele, las de verdad hacen mucho ruido, ¡y no me gusta nada el ruido! ¡Adiós a todos!



Ei Ricardo! Muchas gracias por tus fotos....y por cierto, Newton se queja que yo no le he dado nunca bolas de malta......

Missi, una gateta molt carinyosa d'Igualada

De moment aquí us deixem un parell de fotos de la Missi, una gateta molt joveneta i juganera, que viu a Igualada, amb la Pamela, la seva parella, i en poques setmanes, amb la nena que esperen.

Us podem avançar que es tracta d'una gateta molt i molt carinyosa, que es porta molt bé, i que com veiem, li "agraden" les plantes.... i dormir al llit!

Gràcies per la foto!

La història de Nico

...i és que en Nico és tot un aventurer.....m'encanta la història (sobretot perque acaba bé!)

La desaparición de Nico: Nico desapareció.

Lo vi el martes a mediodía por última vez y ya no durmió en casa y allá va el detalle de mis pesquisas:

Miércoles por la mañana: después de pasar toda la noche sin dormir voy a casa de mis vecinos preguntando por el gato. El vecino del 94 (yo vivo en la casa nº 90) me informa "vi un gato en el comedor y me dije "coño el gato del Andrés!" el gato bajó las escaleras y desapareció, por la noche lo vi enfrente de tu casa debajo de un coche".

La cosa se ponía complicada, a continuación me paseo por todo el barrio diciendo "Nico.... Nico...." cuando la gente no mira. Pregunto a los pintores de la obra de enfrente si han visto un gato y me miran poniendo en duda mi estado mental....

Miércoles por la tarde: cuando Andrés vuelve de trabajar damos otra vuelta por el barrio...sigo gritando lo de "Nico...Nico..." Andrés se niega a hacerlo y sólo lanza tímidos "mish...mish...mish". No encontramos al gato pero volvemos a casa con un pendiente de plata, una pelota de goma y un parasol de playa que estaba al lado de un contenedor (al volver a casa comprobamos que el parasol está roto, qué manía tiene la gente de tirar las cosas estropeadas...).

Mi vecina del 92 me dice que ha visto un gato como el mío al lado de casa de sus padres, vamos en coche hasta la otra punta de Castellar (pienso que mi gato tendría que haber llamado a un taxi para llegar hasta allí, pero me abstengo de hacer comentarios) y resulta que el gato es una gata y no se parece nada al mío.

Miércoles por la noche: pongo dos cuencos de agua y comida debajo del coche donde dijo mi vecino que estaba el gato.

Jueves por la mañana: tras otra noche sin pegar ojo doy otra vuelta por el barrio ahora diciendo más alto lo de "Nico...Nico..." la gente ya me mira como si estuviera loca y los pintores de enfrente creo que empiezan a descojonarse al verme... una señora cambia de acera cuando me aproximo a ella mirando debajo de los coches, definitivamente doy miedo... Hago unos carteles que envío a Andrés para que haga fotocopias.

Jueves a mediodía: aparece en casa la vecina del 94 (la mujer del que me puso sobre la pista) y me dice "creo que tu gato está en mi casa" "lo ha visto???" "no, pero alguien se ha meado en el suelo de mi comedor" (tierra trágame...).

Voy a casa de la vecina y compruebo las pruebas (sí, es pipí) y me derrito pidiendo disculpas y la fregona, bajo al sótano buscando al gato pero no puedo subir arriba porque el hijo de la señora trabaja por la noche y está durmiendo, quedamos en que iré a buscarlo cuando despierte...

Jueves por la tarde: el hijo de la señora se levanta de la siesta, va al baño y se encuentra al gato bebiendo agua del váter, chilla a su madre y ésta aparece en mi casa con el gato de los c. Nico tiene tanto miedo que se acaba de hacer pipí encima mío y me araña la mano....

Fin de las pesquisas: el vecindario piensa que estoy loca. Soy el hazmerreír de los pintores de enfrente. Acabo con un arañazo en la mano y 50 carteles (los guardaré para la próxima vez). Mañana compraré una planta y se la regalaré a la vecina pero...¡¡¡¡¡¡¡cómo relaja tener una mascota!!!!!!!

Nico i Nina

Aquí tenim el primer fragment del text ens enviem amics de Burgmancat (MafaldA4 y A4).

La seva aventura gatuna comença així:

Hola, somos Nico y Nina. Nuestra historia empezó, por lo que podemos recordar, hace unos dos años cuando mamá decidió trasladarnos del sitio donde habíamos nacido a un patio muy acogedor con un jardincito alrededor. Una mañana nos despertó un señor que estaba limpiado las malas hierbas de ese jardín y nuestra mamá se abalanzó sobre él. El señor dio un gritó que despertó a todo el vecindario y a su señora esposa que corrió a ver qué pasaba. Tras el susto, el señor continuó limpiando el jardín y se encontró con nosotros. Hay que reconocer que éramos una monada!!! Poníamos carita de pena a ver si colaba y no nos tenían en cuenta el hecho de ser okupas… la señora, una tal Sonia, se dedicaba a darle de comer a nuestra mamá para que no nos dejara tiraos, pero a la que nosotros empezamos a acercarnos a la comida y a lamerla (es el problema de no tener dientes) la muy petarda pasó de nosotros olímpicamente!!!!

Sonia ya había tenido un gato y lo pasó fatal cuando se murió así que intentó no cogernos cariño y colocarnos como fuera, pero ambas cosas eran imposibles… hay que reconocer que esos ojitos de pena nos siguen funcionando a las mil maravillas a pesar de las trastadas que liamos, ya han pasado dos años y posiblemente tengáis ocasión de leer algunas de ellas… hay que reconocer que, de tanto en cuanto, la liamos parda!!!

Us presentem en Theo, tot un lleó.....

Aquí us deixo la presentació d'en Theo, la mascota de la Marissa:

Nació en octubre de 2005. Es un persa rojo precioso y super cariñoso. Tranquilo. Se deja hacer de todo. Es muy muy muy juguetón y celoso. Siempre ha vivido con chicas, por eso los chicos no le hacen especial ilusión... Va a la pelu todos los meses y es el más mimado de casa. Es una de las elecciones más sensatas que he hecho en mi vida, comprar un animal. Es un gran compañero y me ayudó a desmitificar a los poseedores de gatos. Lástima que sean tan delicados, se resfrian mucho, hay se estresan en cuanto salen del medio, pero la verdad es que es digno de verlo en la pelu. Se deja hacer de todo y se porta fantásticamente bien.

ahí va el león!.

Guapo, guapo..... sembla un peluix gegant.... per cert, no tindràs cap foto d'en Theo en moto?

El meu nebot MAX

Ara que no tinc al Newton aprop.....us parlaré d'en Max.

Golden retriever que aviat farà 1 anyet, és la mascota de la Gis i l'Ivan.

És molt alegre, juganer, salta com una cabreta....i el millor de tot és que de tant en tant fan queades amb els seus amics goldens: Mel, Greco, Zahir, Bruc, Rocco, Ayla, Jovy, ... en el foro de http://www.todogolden.com/ veureu fotos de les quedades, i perque no, participar en les pròximes si teniu goldens!

Per cert, si entreu al foro, i veieu una tal "tieta", ....sóc jo...jejejejejejeje.

L'enllaç on trobareu més fotos, de tots, és http://www.flickr.com/photos/ivanovich/sets/72157616965434985/ (qdd de Núria)

http://www.flickr.com/photos/ivanovich/sets/72157614852438705/ (qdd de Cubelles)

Li encanta bañarse, la neu, ...i per suposat, les "xuxes". I mai ho direu: li agrada que li rentin les dents....i es que la pasta dentrífica té sabor a carn (així fins i tot al Newton li agradaria).

Mireu quina carona tant maca té:

ADSL

I es que no ens deixen connectar des del Cau...en fin...farem el que podrem per anar actualitzant els blogs.

Hola a tots!!!
anem a posar un parell de post.

EL SALÓ DEL GOS

Desprès d'uns dies sense publicar res....i es que la falta d'internet, de temps, ens dificulta molt posar-vos al dia de les últimes noticies...bé, us anunciem que l'Eva, ja ha obert la seva perruqueria canina... EL SALÓ DEL GOS (Urb. Ca n'Amat - Sant Esteve Sesrovires)
sí, sí....jo no hi pódré anar doncs és per a gossets....i quina enveja!!! no només té perruqueria, sinó que també té tractaments d'SPA (perque estiguin tots ben guapos i cuidats!)...però també té productes d'alimentació i xuxes de les que a mi m'agraden, roba, joguines.... Truqueu al telèfon 93.771.47.51, i us assessorarà del millor tractament per la vostre mascota.

La gosseta que veieu a la foto, és la Kira, una Golden que els seus antics amos no poden continuar cuidant, i de qui l'Eva es farà càrrec. La Mika va estar jugant amb ella, i malgrat ser molt poruga, és súper carinyosa....això sí, també tossuda (haurieu d'haver vist com la Mika era arrossegada per la Kira per l'Avinguda perque volia anar als arbres del voltant, jajajajajajjaja.....)

Molta sort Eva !

Feliç Tortell de Reis

A continuació adjuntem la poesia que ens hem trobat en el tortell de Reis...

Si la fava tu has trobat

paga el tortell sense recança

i no perdis l'esperança,

seràs afortunat.

I si et surt la figureta

no et quedarà més remei

que ésser coronat com Rei

d'aquesta festa discreta.

Tradició, sana alegria;

formem en la taula anell,

i mengem tan bon tortell

en pau i en franca harmonia.

Jo no he menjat tortell perque els dolços no ens agraden als gats, però m'han posat la corona de "Rei de la casa"... jejejejeje. Aquest any ha sortit una figureta del Rei Baltassar...recordeu l'any passat? ara ja sabem el que significava el gat ple d'interrogants.

BON NADAL I FELIÇ ANY 2009

Com cada any, des del Cau, us volem desitjar unes Bones Festes i que l'any 2009 ens aporti més alegries.

D'Arty, la guardespatlles

Us presentem en d'Arty, una gateta que cada dia saluda la Mika (bé, cada cop que la veu per St. Cugat). Els matins, quan deixa el cotxe, se la troba de camí a l'estació del FGC, prenent el sol, i sempre li miola per saludar-la. Ella de tant en tant li porta alguna chuche, o una mica de pinso, i juga amb ella mentre li parla.

El més curiós és que per les nits, quan torna de treballar i passa pel seu carrer, la segueix fins a la cantonada, caminant al seu pas, provocant que jugui amb ella, perque no vagi sola fins el cotxe.

El primer cop que la va trobar, estava acompanyada per 3 gats molts semblants (a qui anomena els "mosquegats"). De vegades cal posar una mica de pau entre ells, doncs deixen menjar pels voltants, i no la deixen apropar-se.

K wuapo sóc!

Ja feia setmanes que no estàvem gaire inspirats...a més a més, internet no ens funciona bé a casa. Tot plegat ha fet que us haguem tingut sense nous posts en els blogs (us recordo que tinc una versió més moderna de blog a http://www.catsaroundtheworld.wordpress.com/ )

L'altre dia la Mika em va posar l'arnés, per veure si encara faig el cuc quan el porto posat....Doncs SÍ! camino arrossegant-me pel terra, ajupit i estirat.

Ella me'l va comprar amb molta il·lusió, amb dibuixos del Piolin...però a mi m'agrada anar sense collar ni arnés, com els gats de carrer.

En aquestes foto em podeu veure fent el mico petit (mossegant molt fluixet un dit) malgrat ja ser un gat adult! i jugant potes amunt (si us fixeu se'm veu un ullal...però és perque estic rient...).

Sóc molt carinyós i m'encanta jugar a tothora. De matinada jugo amb els esperits del cau, perseguint-los, bufant-me... són com les meigues, que ningú les ha vistes, però "haberlas haylas!"

Cubi & Lote

... els he caçat!!! desprès de vàries setmanes al darrera, he aconseguit fotografiar un parell de gatets que viuen en una fàbrica dedicada a la foneria. Viuen en els magatzems, però es coneixen tant bé la planta, que de tant en tant els podem veure a prop dels forns (en aquesta zona de Catalunya fa realment molt de fred).

La seva carona és d'espantadissos, i realment ho són.

Si els voleu intentar tocar, cal portar una mica de menjar, segons em comenten els treballadors, però són molt porucs i és pràcticament impossible.

Una anècdota? tenen la carona bruta de pols negre com els miners...

Exòtics en la nostra terra

qui no pot viure en llibertat per terres catalanes, són aquesta parella d'animalons, de la família de les iguanes.

Necessiten d'una temperatura constant elevada, i un nivell de proteïnes "vives" (grills) per estar així de macos i eixerits.

Tot i el seu aspecte ferotge, són dòcils quan es troben sobre la mà i veuen que no estan en perill. En cas contrari, mosseguen per lliurar-se del seu rival de forma contundent.

El més curiós? oi que sembla que punxin? doncs no, són suaus i agradables al tacte.

Una anècdota? si tens les mans calentes, s'ajupiran per "agafar" l'escalfor de les teves mans, amb la panxa.

Gràcies Ester per deixar-me "jugar" una estoneta amb les teves mascotes; m'encanten.

En Cadir pren també el sol

en aquest cas no només gaudeix de la calefacció de casa, sinó que aprofita l'aparador per pendre el sol al migdia.

No li fa res estar en un baix de l'Eixample Esquerre de Barcelona. Al contrari, és feliç en la seva cadira, veient passar la gent, qui com jo, li hem fet una fotografia durant la seva "siesta".

Sol, solet, vine'm a veure, vine'm a veure....

...i això és precisament el que "cantava" el mixino que veiem sobre la fantàstica kangoo del Narcís i la Susanna.

Amb les temperatures tant baixes dels darrers dies, és fàcil veure més d'un gatet i una gateta, sobre els capós dels cotxes... però més habitual és trobar-los A SOTA DEL COTXE i inclús DINS O SOBRE LES RODES (en el cas dels més petits).

És molt important que els conductors fem una petita inspecció, abans de posar en moviment el cotxe, no sigui cas que li fem mal als nostres amics, sense voler.

Molts cops amb el soroll que fem n'hi ha prou, però a primera hora del matí o per la matinada, els gatets que s'han quedat dormits no ens senten i podrien morir aixafats (per desgràcia el Miko es va trobar amb aquest cas).

Més val prevenir que lamentar... i vigileu que no us els trobeu a dins...que també pot passar.

Temple Cat, Chalong, Phuket, Thailand

Aquesta fotografia ens arriba a través d'una amiga molt simpàtica i alegre, australiana, que va anar de viatge a Tailàndia, i allà es va trobar un grup de gats molt i molt ben cuidats.

Aquestes són les seves paraules sobre la seva trobada en el Temple:

Yes you can touch the cats...There are also other animals, depending on which temple you visit.
The monks take care of any living creature that comes to them that needs food and shelter, even humans if they need it.
So that may be their whole life, or only for a short time, it's up to the animal how long they want to stay.
http://www.tigertemple.org/

Aquesta és la traducció del text (per aquells no dominem l'anglès!)

"si, pots tocar els gats....també hi ha altres animals, depenent del temple que visitis. Els monjos tenen cura de qualsevol ésser viu que els hi arribi que necessiti menjar i acolliment , inclús a persones, si ho necessiten.

Pot ser que estiguin tota la seva vida, o per un curt període de temps, això depèn del temps que l'animaló vulgui estar allà."

Moltes gràcies per la teva foto Karyn (primera foto del continent asiàtic!!)

Marrameu ja viu a Piera

"Aquest es el Marrameu. El nou membre d'una familia nombrosa, composada pel Chuki, el Dark, la Bimba, el Victor i l'Eva.
Al Marrameu el vàren trobar abandonat per la seva mare al poc de néixer, inclús va caure a una piscina, per aixó els veins li diuen "sisvides". És molt carinyós i ens ha adoptat com si fosim sa mare: no ens deixa fer res, sempre està a sobre nostre.
També és una mica "bitxo": es passa la vida atacant les mans que es mouen, els cordills de les sabates i tot el que es belluga; a part de pujar trepant per les cames de tothom amb les seves ungles... ahhhhh!!! És un gat genial que ens estimem, en molt poc temps (només té 3 mesos i mig), tota la familia."

Eva, teniu un gatet molt i molt guapo….però no li digueu al Newton (Mika)

Jo, jo mateix i el sofà

... no pot haver sofà a casa... em transformo que el Dr. Jekyll i Mr. Hyde... quan venen visites dono una volteta, em miro qui són, pujo al respaldo... les meves víctimes cometen l'error de girar-se...és en aquell moment quan aprofito per fer-los un "Sello". Per desgràcia no tinc punteria, i en comptes de fer una colleja al front, dono cops de puny a l'ull.

De moment podem comptabilitzar 2 baixes, una d'elles amb visita al metge d'urgències.

Em sap molt de greu. Quan era petit em passava el mateix...em transformava...ara la mami m'ha explicat que això no es fa, i quan se m'oblida em pulveritza amb el flu-flu d'aigua. És la manera d'entendre que estic fent malament alguna cosa.

Moraleja: si seus al meuuuuuu sofà, tingues el flu-flu a mà.

Ja tinc la mateixa edat de la meva mami

... ens hem hagut d'avançar una mica en el temps, i avui he bufat les espelmes pels meus 4 anyets. Per un gat, 4 anys equivalen a 32 anys humans!

Demà la Mika ha d'ingressar a l'Hospital per una intervenció lleu.

Com haurà d'estar en repòs uns quants dies, i no podrà sortir a les fotos, li he demanat de bufar avui les espelmes.

La trobaré molt a faltar, i ja tinc ganes que torni ràpid a casa, perque em rasqui l'esquena, la panxeta, juguem amb el pixie, trixie, ... això sí, en el nou sofà llit.

M'agrada molt el nou sofà (ja l'estic començant a trencar), però per les nits dormo amb la meva mami, doncs sempre he dormit als seus peus i sé que a ella li encanta perdre un trosset de llit per mi (encara que jo sé que a l'hivern li agrada més per poder-se escalfar els peus!).

Com que ella és qui m'ajuda a escriure el blog, segurament estarem uns dies sense publicar noticies, tot i que tenim moltes fotos a classificar i ensenyar-vos.

PD: si mireu amb atenció la foto del pastís, veureu que hi ha un pingüí. Va patir cremades de tercer grau en el cap, per l'espelma, ... com que no he anat mai a les falles de València, vam aprofitar per montar la nostre pròpia "cremà" a casa. Ara tenim un ninot cremat autèntic al museu de pollitos.

Gatets i gatetes del món, no feu una cremà a casa sense la supervisió d'un adult!

Què està fent?

Doncs és un del gats de carrer de Rubí.

Sembla que estigui buscant alguna cosa... doncs està bevent aigua fresca.

Gràcies per la foto Narcís.

Muntana - en un dinar de treball

... i fins i tot, durant dinars de treball, la Mika es troba a gatets ben simpàtics.

Aquí us deixo la fotografia d'en Muntana, un gatet de pocs mesos, que jugava pel menjador persenguint insectes, amb les plantes, ... no molestava a ningú. Al contrari, va ser una mica difícil caçar-lo per fer la foto, doncs és molt juganer.

Si torna per la zona, segur que torna al restaurant per jugar una estoneta amb tu.

Estic boig per les caixes...

...i és que no em puc resistir. Quan trobo una capsa, és inevitable, m'hi fico a dins.


Hi passo hores i hores, tant és el tamany, sempre m'hi trobareu dins d'una.

Irlanda - en un poble no tant perdut

També van fer una parada en un poble que semblava estar a la fi del món. D'allà sortien vaixells plens de turistes cap a una illa.

Es van quedar en una casa allotjats, i fullejant el llibre de visites van fer un descobriment:

hi va estar allotjat el creador de Garfield!!! com podeu veure hi ha una dedicatòria.

Allà també van conèixer la Berta, una gosseta que només volia que estiguessin per ella. Aquí us deixo una foto:

Irlanda - un ruc molt simpàtic i unes mascotes molt llestes

En el viatge, es van allotjar tant a hotels, com Bed&Breakfast, i granges.

En la primera granja, on per cert, van arribar una miqueta tard, es van trobar a l’endemà amb aquest simpàtic ruc. Molt carinyós, només volia que estiguessin per ell.

També hi havia una gateta blanca i un gos. Sabeu què van fer??

Doncs mentre la gateta distreia al Miko, el gos es va fe pipí al tròlei del Miko... sort que és impermeable!

Irlanda, una fauna molt variada

L'estiu de 2007, en Narcís i la Susanna, i els meus Mikos, van anar a Irlanda a passar unes bones vacances.

Allà es van trobar amb tot tipus de fauna.

Aquí us presento els animalons que podeu tronar a Irlanda.

Aquest sóc jo, a les 5h a.m. just abans que marxessin en taxi.

Flip-y…l’aneguet en perill

La setmana següent, els Mikos passejaven vorejant el Llac. De cop van localitzar un ànec blanc, encara sense les seves plomes definitives.

De cop, el Miko s’apropa per tocar-lo, però ell va anar piulant cap a la Mika, qui el va agafar sense problemes. Tenia una horrible ferida en el llom. Es van dirigir corrents cap a Torreferrussa. No va servir de gaire, doncs només accepten ànecs salvatges. Els hi van facilitar un telèfon, el de Gaia.

Per sort, van localitzar una de les seves veterinàries, a VIDRERES. Cotxe amunt, cotxe avall, van portar al petit Flip-y a Vidreres, perquè el curessin, i buscar-li una família d’acollida.

En aquests moments no tenim noticies d’ell, però confiem en que ara estigui en un llac amb altres ànecs, curat i feliç amb la seva família.

Bona sort, Flip-y!!!